Aquest fragment de conte de Dorothy Parker, una de les escriptores novaiorqueses més brillants de principis del segle XX, fa una crítica d'aquella societat usant la seva fina ironia i bon humor.

LA SRA. CARRINGTON I LA SRA. CRANE

-Nena - va dir la sra. Carrington - n'he quedat tan farta que no les podia aguantar ni un moment més. Ni un moment més.

-T'entenc molt bé - va dir la sra. Crane. - És el mateix sentiment que tinc jo sempre.

-T'ho juro, si no m'arribo a escapar de la partida de bridge de casa l'Àngela et juro que no sé pas què hauria fet.

-No m'has de dir res, t'entenc perfectament. No m'has de dir res.

-Aquella buidor. I aquella superficialitat. I sempre han d'estar criticant. I sempre han d'estar parlant de la roba que es compraran i de què fan per estar primes. N'estic tipa, en tinc ben bé prou. No, gràcies maca, potser que no prengui cap entrepà més, sinó demà hauré de rebaixar-ho anant tot el dia a peu.

-A mi caminar no em serveix de res. El que faig és arribar amb els peus fins a l'altura del cap trenta-cinc vegades cada matí, i després, estar-me de dinar.

Dorothy Parker