El secret literari

Joanot Martorell va arribar a l'institut fa unes poques setmanes; des de llavors s'ha mantingut distant amb els altres alumnes i no ha parlat més que per respondre, secament i breument, a les preguntes dels curiosos companys. Es passa les classes escrivint en un quadern de tapa dura verd i mai deixa que ningú el tafanegi o toqui.

Quadern d'en Joanot

No he deixat d'observar a aquest nou estrany des que va arribar, sembla que amaga alguna cosa i tinc la intenció de descobrir què és. He intentat acostar-me a ell, fins i tot he provat de mantenir-hi una conversa, però no abaixa la guàrdia en cap moment i això em dificulta descobrir el seu secret. Fa poc vaig observar que en Joanot mai surt al patí i avui he decidit seguir-lo i desemmascarar el seu amagatall. En tocar la sirena, espero que surti de classe i començo a seguir-lo sense que ell se n'adoni. Surt aparentment amb direcció a les portes que donen al patí, però en comptes de dirigir-se cap a elles gira a la dreta fins a arribar a una porta, que és totalment desconeguda per a mi, però que ell sembla conèixer perfectament. Es posa davant la misteriosa porta, treu el seu apreciat quadern, mira a dreta i esquerra assegurant-se què ningú el veu i treu una estranya clau. Introdueix la clau al pany i obre la porta tranquil·lament, sense sospitar que el segueixo. Darrere d'aquesta porta hi ha unes escales que semblen baixar a un despatx ben habilitat. Avança fins a la taula que hi ha al mig de la sala, seu, obre el quadern i comença a teclejar. Acabo de baixar les escales i em poso a observar detingudament la sala, en Joanot es gira ràpidament i em mira sorprès.

Per fi he descobert el secret que tan gelosament amagava en Joanot Martorell. M'ha explicat que des de fa un temps es dedica a l'escriptura i que estava escrivint un nou llibre ambientat en un institut com aquest. He decidit guardar-li el secret amb la condició que em deixi ajudar-lo i ell ha acceptat.

Andrea Egea, 1r de Batxillerat