El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

divendres, 23 de juny de 2017

NO OBRIS LA PORTA

Explica la llegenda que fa molts anys el conserge de l’ institut Pla de les Moreres en una revisió rutinària de les instal·lacions de l'escola, va trobar el cadàver de la senyora de la neteja tirat al bany en un gran bassal de sang. Tenia la roba plena de esquinçaments i ferides i li faltaven trossos a la cara com si haguessin estat arrencats a mossegades. Aterrit, va trucar a la policia i els policies es van emportar el cadàver, pel que sembla havia mort després de diverses hores de cruels tortures. 

Mai es va descobrir el culpable i la memòria del que va passar va ser passant de generació en generació d'estudiants, que comptaven la història entre burles i sense donar-li la major importància. Actualment es diu que, si et tanques a soles al bany, pots sentir com la dona toca la porta ... Si comets l'error d'obrir-li, el seu esperit turmentat entrarà i et torturarà de la mateixa manera que ho van fer amb ella.

L’Àlex i els seus amics sempre havien cregut que la llegenda era una bestiesa i es burlaven d'un dels seus amics que insistia que ell un cop va estar sol al bany i li van tocar la porta. Fins que fa uns dies es va celebrar al col·legi la festa de fi de curs ... L’Àlex estava parlant amb un amic i li va dir que l'esperés una estona mentre anava al bany. Curiosament no hi havia ningú a prop, cosa poc habitual perquè l’ institut estava ple de gent per la festa, i va ser allà on es va recordar de la llegenda. Fent-se el gallet amb la valentia del que s'ha pres alguna copa de més, va decidir posar-li l'assegurança a la porta per comprovar si la història de fantasmes era certa. Pretenia burlar-se dels altres per una por infantil que ell considerava de covards. Una vegada va haver tancat la porta del lavabo es va acostar al vàter i, com volent rematar l'assumpte, va tancar també la porta del petit quartet en què havia de fer les seves necessitats.

Tot d'una va sentir uns cops secs a la porta i malgrat la seva suposada valentia es va espantar tant que va ser com si una mà gelada li premés l'estómac. Amb la veu entretallada va preguntar:

-Qui és? – Tractant de que no se sentís la por en la seva veu.
Ja més tranquil però encara amb por va tornar a preguntar: "Qui és?". Ningú li responia, a més s'havia fet un absolut silenci, tan absolut que ni tan sols s'escoltava el soroll de la festa. Pel seu cap rondaven mil idees Com podia haver entrat algú si ell va tancar amb clau i va comprovar que es trobava sol? Els cops van tornar, i com volent convèncer a si mateix que algú s'havia tancat per fer-li una mala jugada, va fer un crit entre enfadat i atemorit:

Imagen relacionada
-Que qui és?
Armant-se de valor, va mirar per sota de la porta i va sentir que se li aturava el cor al veure que no hi havia ningú a l'altra banda de la porta. Impulsat, ja no pel valor sinó pel terror que ens fa córrer per sobreviure, va obrir violentament la porta del bany i, just en el moment en què pretenia sortir, es va girar després de sentir una veu de dona darrere seu. En fer-ho va poder veure una dona totalment coberta de sang que amb els braços estesos intentava atrapar-li mentre arrossegava una de les seves cames parcialment devorada. Totalment bloquejat per la por, l’Àlex va perdre l'orientació i en la seva carrera es va colpejar el cap amb el marc de la porta quedant inconscient. Minuts més tard va despertar mentre diverses persones li envoltaven tractant de reanimar-lo. El seu amic en escoltar un fort cop al bany decidir apropar- se a veure que havia passat i li va trobar a terra inconscient. Tots van prendre la seva història com la d'un borratxo que no recordava el que havia passat. Però a la cama hi havia una marca inequívoca de que la llegenda era certa. Una mossegada amb la forma d'una dentadura humana. Potser si el seu amic no hagués arribat a temps ell mateix hagués format part de la història de la dona assassinada al bany.


                                                                                           Claudia Cárdenas, 3r d'ESO, 2016-17

Cap comentari:

Publica un comentari