El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

divendres, 23 de juny de 2017

Terror
En entrar a la cambra, tenia tanta por que vaig abraçar el meu xicot tan fort com vaig poder, i ell va aprofitar l’oportunitat per besar-me. Però de sobte, un pallasso amb una serra mecànica ens va espantar sobtadament. Tenia una cara endimoniada i el soroll de la serra em perforava el cervell. De l’ensurt, vaig xisclar i vaig córrer sense un rumb fix, intentant que la meva parella em seguís i que aquell pallasso deixés de fer-ho.

Per fi, el vam despistar, vam mirar enrere i no hi era, però al mirar endavant vam veure una noia castanya, amb una túnica blanca i tan prima que fins i tot se li notaven tots els ossos facials, que ens va cridar davant dels nostres morros. Em vaig espantar, és clar, però necessitava trobar sortides i altres escapatòries per poder deixar al pallasso, que cada cop s’apropava més i aquella noia que teníem al davant. Bloquejada, el meu xicot va prendre la iniciativa i va arrencar a córreral veure una porta que semblava la sortida d’aquell malson, però per desgràcia continuava.

Resultado de imagen de fantasmes
Vam tancar la porta amb totes les nostres forces, i al girar-nos, vam veure tota classe de personatges terrorífics: un noi sense cap, un zombi, una noia posseïda, una quantitat enorme de persones amb ferides, als quals se’ls veien els budells, el cervell, molta sang... Jo preferia tornar enrere, però el meu xicot va començar a obrir pas i intentar sortir d’aquell lloc. Jo no podia més, la por que tenia era immensa, i en l’únic que pensava era a treure-me’ls del damunt i sortir ja d’aquell lloc.


Donant voltes i passant per molts passadissos, deixant enrere molts personatges, vam veure una porta que seria la que ens conduiria a l’exterior. De cop, ens van agafar pels peus, immòbils i amb el desig enorme de sortir d’allà. Els vaig trepitjar la mà i per revenja es van quedar amb la meva sabata. Però al final el meu xicot i jo vam poder abandonar aquella magnífica casa del terror i  sortir més enamorats que mai.

                                                                                                      Judith Robles, 3r d'ESO, 2016-17

Cap comentari:

Publica un comentari