“El supermercat a les fosques”

Aquella nit d'hivern vaig sortir de casa per anar a comprar al supermercat. Mai m'hagués pensat que passaria allò...

En agafar el cotxe, vaig adonar-me que em seria difícil trobar un supermercat obert a aquelles hores, no obstant això, havia de trobar l'esponja natural per a acabar el treball de biologia. M'havia passat tota la tarda acabant el projecte i havia oblidat el més important per a fer la demostració. Com podia ser tan despistada?

Vaig passar per tres supermercats i els tres eren tancats. Llavors, vaig començar a desesperar-me; si no trobava l'esponja, el treball de tres mesos no m'hauria servit per a res. 

De sobte, en girar la cantonada, vaig veure un gran supermercat que mai havia vist abans. Semblava un miracle. En entrar-hi, vaig poder contemplar la solitud d'aquell lloc, el supermercat era desert, amb només una dona, no gaire vella, que estava col·locant unes capses de fruita sobre una gran taula. Vaig decidir preguntar-li per la secció de sabons i cosmètics, potser allà trobaria el que buscava. En apropar-m'hi, la dona començà a escridassar-me fortament. Semblava que estigués parlant amb el seu marit, però el més sorprenent era que tenia els ulls tancats. Era somnàmbula, potser? Vaig sortir corrents del passadís i vaig veure de seguida el que buscava. Vaig agafar la meva esponja i vaig dirigir-me cap a la porta de sortida. La dona continuava cridant; semblava boja, anava d'un pasadís a l'altre i es feia cops contra els estants plens de pots de conserva. Aquell lloc era tan gran que vaig arribar a pensar que m'havia perdut. Buscava el passadís on havia vist anteriorment la dona apilant la fruita, així podria fer-lo serivir de referència per a sortir. Vaig passar hores i hores buscant el passadís, però no el trobava i cada vegada la veu d'aquella dona m'estressava més. Tot d'una, el supermercat es quedà completament a les fosques i ja no sentia la veu d'aquella dona tan irritant. La meva sorpresa va ser quan els llums es van tornar a encendre i vaig trobar-me davant la porta de sortida. Semblava un miracle. Vaig obrir la porta i, en veure el que hi havia darrere, vaig pensar que jo també havia parat boja. Em vaig quedar palplantada, amb l'esponja a les mans, davant d'un llarg vestíbul com el de l'entrada del súper i, més enllà, podia veure la dona apilant les fruites i cridant. Podia allò estar passant de veritat? No hi havia sortida i, sense sortida, no hi hauria demostració al dia següent i, sense demostració no aprovaria el curs.

La vista em començà a fallar i, pocs minuts després, el supermercat tornà a estar a les fosques. El meu cap feia voltes i vaig començar a escoltar una veu dins d'ell. No era la veu de la dona, era una veu coneguda. Vaig obrir els ulls i vaig trobar-me l'Alicia, la meva companya de pis, amb una esponja a les mans i dient el meu nom. En incorporar-me, m'explicà que portava més de mitja hora intentant despertar-me, perquè sabia que havia de comprar l'esponja, però que no ho aconseguia. Ella havia comprat l'esponja i, per sort, tot havia estat un malson.

                                                                                 Ariadna Rodríguez, 3r d'ESO