El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

dimarts, 3 de novembre del 2015

Quina música escolto?

Els meus estils musicals han anat variant molt amb el pas dels anys.

De petita escoltava sobretot la música de “Les tres bessones” i el “Club Super3” que seguíem diàriament a la programació de TV3. Al cap d’un temps, el grup Macedònia els va reemplaçar durant dos o tres anys. Però això ja ha passat a la història.
Resultat d'imatges de catarres

Avui en dia, escolto bàsicament tres tipus de música. D’una banda, m’agraden les cançons catalanes, sobretot del grup “Catarres”, que les té molt alegres i animades, i tracten de l’adolescència i d’històries de joves. Per una altra banda, sóc fan de la música Pop-internacional anglesa. En destacaria la famosa cançó d’ “Avicii”: “Waiting for Love”, la lletra de la qual duu incorporada una bonica història d’amor. El tercer i últim estil musical que segueixo s’anomena “reggaeton”, un estil caracteritzat pel ritme de les seves cançons.


Quan tinc estones lliures, em relaxa posar-me els auriculars i moure’m al ritme de qualsevol d’aquests temes.

                                                                           Marta Tapiolas, 2n ESO




dilluns, 2 de novembre del 2015

Records per oblidar

Avui fa just un any que davant un agent de policia totalment desconegut per a mi vaig haver d’explicar tot el que aquell pocavergonya em va fer. Avui m’enorgulleixo de poder tornar a relatar tots els aterridors fets que desgraciadament em van passar sense plorar, sense pensar que tot va ser culpa meva, sense por pel que pensaran?, què diran?...

Aquella experiència, sens dubte, em va marcar, a mi i a tots els que m’envoltaven. Em vaig tancar en mi mateixa, no parlava, no confiava en ningú, pràcticament era com si la meva ment hagués fugit i nomes quedés el meu cos.
Jo era una noia molt sociable, fins i tot massa i, sobretot, molt innocent; no veia maldat en cap persona, greu error. M’agradava sortir de festa amb els meus amics cada cap de setmana, ja que els meus pares m’ho permetien.

Però un cap de setmana em vaig passar amb la beguda i un noi se’n va adonar; va aprofitar-se d’aquell estat per endur-se’m  a casa seva amb el cotxe. I la resta ja és història...

                                                                               Marina Olmedo, 4t d'ESO