El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

dilluns, 2 de novembre de 2015

Records per oblidar

Avui fa just un any que davant un agent de policia totalment desconegut per a mi vaig haver d’explicar tot el que aquell pocavergonya em va fer. Avui m’enorgulleixo de poder tornar a relatar tots els aterridors fets que desgraciadament em van passar sense plorar, sense pensar que tot va ser culpa meva, sense por pel que pensaran?, què diran?...

Aquella experiència, sens dubte, em va marcar, a mi i a tots els que m’envoltaven. Em vaig tancar en mi mateixa, no parlava, no confiava en ningú, pràcticament era com si la meva ment hagués fugit i nomes quedés el meu cos.
Jo era una noia molt sociable, fins i tot massa i, sobretot, molt innocent; no veia maldat en cap persona, greu error. M’agradava sortir de festa amb els meus amics cada cap de setmana, ja que els meus pares m’ho permetien.

Però un cap de setmana em vaig passar amb la beguda i un noi se’n va adonar; va aprofitar-se d’aquell estat per endur-se’m  a casa seva amb el cotxe. I la resta ja és història...

                                                                               Marina Olmedo, 4t d'ESO

Cap comentari:

Publica un comentari