Hauries imaginat alguna vegada llevar-te al matí i ser un altre? Sembla impossible, però és el
que em va passar. Un està tota la seva vida buscant un treball fix, un sou decent, un cotxe ridículament
car i una casa amb una hipoteca que no es pot permetre; i quan te n’adones, aquesta s’acaba i tu et
despertes sent un peix. Sí, ho has llegit bé. Aquest era el meu estil de vida fins que l’anterior nit havia
mort als meus 63 anys mentre dormia.
Ara estava en la següent vida, la que diuen que és l’eterna, i haver-me convertit en un peix
implicava que havia d’assimilar una lliçó: ser lliure. Havia d’aprendre a fer tot el que no havia pogut
fer estant viu; sense lligams, pors o límits que m’ho impedeixin. L’oceà és infinit igual que les meves
possibilitats, ja que, després de tants anys, l’estrès del segle de la digitalització ha cessat.
Catalina Micu, 1r de Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada