Després de llegir el conte de Jesús Montcada, Aniversari, us proposava fer la descripció del personatge de l'oncle Dalmau. En aquest conte, assistim a la reunió d'una sèrie de personatge en el bar del poble per "commemorar" l'aniversari de la mort de l'oncle, una mort sobtada quan estava jugant a cartes amb els seus amics. El relat acaba de forma insòlita, com és característic en molts dels contes de Montcada: una riuada s'endú el taüt de l'oncle Dalmau Ebre avall i la gent de diverses poblacions ho observa astorada.
"L'oncle Dalmau era un home vell, de cabells blancs i arrugues ben definides al seu rostre. Era sec, però alhora fort. Tenia salut per donar i per vendre, per això ningú s'explica la seva sobtada mort. Treballava de mariner, navegant els rius amb el seu llaüt. Pel que fa a la seva vida privada, estava casat amb una dona que es deia Carme a la qual cada cop que en Dalmau venia de navegar li portava un regal. L'oncle, però, tenia una debilitat, les dones. També li agradava jugar a cartes, concretament a la botifarra, al bar del barri amb la seva parella de joc, el metge del poble. Per acabar, cal dir que el seu funeral va ser bastant tràgic".
Nerea Soriano, 4t ESO 3
"En el conte, defineixen l'oncle Dalmau com un home vell, però amb una salut de ferro. Ningú s'esperava el seu traspàs. El descriuen com un gran mariner, un home que mai faltava al seu treball. Era un home conegut per tots els indrets i racons de l'Ebre, especialment per les dones. Diuen d'ell que era un bon marit, ja que quan tornava de cada viatge li regalava alguna coseta a la seva dona, la qual encara no s'ha refet de la seva pèrdua. Destaquen la seva gran habilitat per a navegar i el seu gran coneixement de les embarcacions. L'últim succés que apareix en el relat ens fa pensar que manté la seva habilitat intacta fins i tot mort"
Raul López, 4t d'ESO 2
"L'oncle Dalmau era un home de veritat, d'aquells d'abans de la guerra. Físicament, era vell, però ben plantat i amb força. Sempre anava acompanyat del seu vell bastó, l'armilla sobre la camisa verda i aquella boina que resguardava el seu cap de les escomeses del sol i el fred. L'oncle era molt treballador. D'altra banda, sempre que anava de viatge de feina li portava a la seva Carme, la seva dona, alguna finesa... Era un bon patró de llaüts! A més a més, era molt savi, sempre que anava pel carrer o la plaça del poble explicava històries als nens que passaven jugant. Era un bon home. La seva mort sobtada mentre jugava a cartes al bar del poble va sorprendre tothom. Així era l'oncle Dalmau, un home dels d'abans!"
Janna González 4t d'ESO 1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada