El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

dijous, 12 de setembre de 2013

Per què s'escriu? Reflexions de Jaume Cabre sobre l'acte creatiu

Un dels novel.listes més destacats del segle XX , Jaume Cabré, reflexiona al voltant de l'acte d'escriure en la seva obra El sentit de la ficció. A continuació, en reproduïm uns quants fragments: 

"És un gran misteri i es la pregunta que em fan sovint però que no sé respondre. Normalment ho soluciono dient que escric perquè, si no, rebentaria. Aquesta resposta és una boutade; és una manera d'explicar aproximadament que les raons per posar-me a escriure són profundes, íntimes i desesperadament inexplicables. És clar que també escric per explicar-me. I escric per mirar d'entendre'm. [...]

Per tant, m'imagino que escriure amb la intenció de mirar d'entendre'm, usar l'escriptura com a eina d'autoconeixement pertany a l'àrea de l'inefable: la creació, entre altres coses, suposa arrencar sentiments, vida, pensaments del no-res verbal i fer-los sorgir en forma i força de paraules i de sintaxi. D'on véns, on vas, qui ets, són les preguntes que et fa el policia i que es fa el filòsof. Però no són els únics: entre d'altres, l'escriptor també se les fa. Amb tot, per a mi, més important que saber per què escric, és saber i entendre per què continuo escrivint. Per què l'escriptor és capaç de fer aquesta inversió extraordinària de temps, de bocins de vida privada, personal i familiar, en favor de la vida artística, tot i que davant seu només té la incertesa d'uns resultats improbables? [...] 

Quan començo una novel.la no sé sobre què vull escriure, ni quant de temps hi hauré de dedicar, ni si val la pena l'esforç. Només sé que vull escriure, i malgrat el cúmul d'incerteses personals que solc arrossegar, m'envaeix una estranya fe en mi mateix perquè sé que la inversió en hores, energia i vida em durà a un resultat, bo o dolent, però no em durà al no-res. I durant el lent procés d'escriptura tinc un llumet pilot encès que és el grau d'apassionament i il.lusió amb què cada dia reprenc la feina i el contacte amb el material ja escrit. Si aquest apassionament decaigués o desaparegués, seria senyal que el material era eixorc o mort, i l'única resposta honesta amb mi mateix fóra abandonar-lo. Per a mi, escriure, com viure, és dubtar. Escriure és crear del no-res, o del dubte, amb el llenguatge. És un acte íntim que proporciona una alegria total perquè et veus capaç de penetrar en aquest món que estàs imaginant i que comença a existir amb les teves paraules".

Jaume Cabre, El sentit de la ficció

Cap comentari:

Publica un comentari