La situació era terrible. Ja feia més de deu hores que plovia sense cap pausa i la desesperació semblava haver acabat amb l'esperit de tothom. Jo no ho entenia; realment era tan molesta, la pluja? A mi no m'ho semblava, però en fi ...
Vaig sortir a comprar quatre cosetes que necessitava i, de camí, no vaig trobar-me sinó amb persones que corrien desesperadament per poder refugiar-se en algun lloc. Em va semblar molt natural però, alhora, sospitós. No era tot això massa oportú per als comerços? Després de meditar-hi durant uns breus segons, vaig acabar per creure que aquest aiguat havia estat provocat per una organització poderosíssima que controlava el món des de les fosques ...
En qualsevol cas, vaig decidir continuar el camí cap al Mercadona; no fos que me'l tanquessin!
Hèctor Pascual, 2n de Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada