EL CAVALLER I LA PRINCESA
Hi havia una vegada a l’edat
mitjana en mig d’un gran territori i al costat d’un petit poble es trobava un
enorme castell. Era de color gris fosc, de fora s’hi podia veure a les
finestres unes cortines de color vermell amb dibuixos de color daurat. El castell
pertanyia a un gran rei que tenia al seu poder totes aquelles terres que
envoltaven al castell i al poble.
El rei era baixet, amb els ulls
blaus com el cel, tenia un cabell curt una barba molt llarga i pellroja, sempre
portava una túnica vermella amb una capa i una corona d’or amb diamants verds i
vermells.
La princesa era molt alta, amb el
cabell ros i uns ulls blaus com el seu pare, solia portar uns vestits llargs de
diferents color amb un barret punxegut.
Un dia una persona va raptar a la
princesa, i la va tancar en una torre molt alta per que ningú la trobes mai.
El rei va posar tot els seu
esforç per trobar al millor cavaller del poble que sigues capaç de trobar a la
seva estimada filla la princesa.
Després de dos dies el va trobar
per fi.
Era un cavaller alt, de cabell
ros amb els ulls de color marro, anava sempre amb una armadura de plata,
l’espasa i el seu cavall.
El cavaller es va disposar a
trobar a l’estimada filla del rei i per la seguretat del seu poble.
Un dia després va trobar al torre
i la va escalar, quan va entra per la finestra la princesa es va espantar per
que no sabia qui era es pensava que era un altre cop aquell dolent lladre.
Quan van baixar els dos de la
torre van tornar al seu poble, el rei va manar als seus guàrdies que trobessin
al lladre i li portessin a la presó del castell.
El cavaller i la princesa es van
enamorar i van viure feliços per sempre.
Dídac Drago, 1r d'ESO, 2016-17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada