El que s'amaga en la foscor

EL QUE S'AMAGA EN LA FOSCOR

En aquest moment, ells et podrien estar observant des de l'esquena, enmig de la foscor, o dins d'una ombra. Sempre estan aguaitant, sempre estan alerta fins que arriba el moment oportú i es presenten davant teu ...

Ja fa molt de temps que vull anar a aquest edifici abandonat, que diuen que és ple de misteri, llegendes fosques i ens diabòlics. Vull explorar-lo, conèixer tots els seus racons i, si hi ha sort, passar una mica de por. Però no penso anar-hi  sola. No m'atreviria, la veritat.  M'emportaré  dos amics meus: Max i Jake. Però encara no m'he presentat; em dic Catherine Bellevont, però tothom em diu Kate. Tinc 17 anys i sóc tota una aventurera i amb moltes ganes de passar por. Avui estic gairebé segura que aniré a viure una gran aventura.

Estic anant cap a l'edifici, i el camí és bastant llarg. Cal travessar un bosc, però no és un bosc normal, ja que sembla molt més fosc i tenebrós que els altres boscos. Les fulles dels arbres són grises, vermelles o morades. Cap color viu, només colors apagats. Una boira tapa bastant la part visible del bosc. Els troncs rugosos, negres, gairebé podrits, plens de cucs fastigosos, entre d'altres bestioles i, tot un cúmul de ratpenats sobrevolant les copes dels arbres. He d'admetre que em fa una mica de por, però estic disposada a arriscar-me per arribar a l'edifici. Per sort, al bosc hi havia un camí que ens portava bastant a prop de l'edifici. 

Jake va caure un parell de vegades a causa de les arrels que sobresortien del sòl. Jake és molt atractiu, però és molt maldestre. De vegades sembla que s'ensopega amb l'aire mateix. Té un cabell castany molt sedós, i uns ullassos verds que et fonen només de mirar-los. Sol vestir sempre amb dessuadora i texà, encara que en ocasions especials es posa un esmòquing.

Ja hem arribat a l'edifici. Té un aspecte molt antic, amb les parets ennegrides, gairebé sense finestres. Sembla que en la seva època va ser una oficina o una gran mansió. En obrir la porta, surten molts ratpenats i, és clar, m'espanto pels xiscles que fan. Jake  va ensopegar amb una pedra. Quan vam entrar, tot tenia un aspecte molt gòtic, molt fosc, molt ... com dir-ho ... demoníac. Les parets pintades de negre, taules i cadires de fusta negra, quadres molt estranys... Però el més estrany de tot és que tinc la sensació que algú m'està observant. Sento una forta opressió al pit, com si em volguessin arrencar el cor. Aquest lloc no m'agrada. Vull sortir ... Estic veient una cosa molt rara. Té forma d'humà, i s'està acostant ... Però que ...!

Aquí s'acaba el manuscrit de Catherine Bellevont, actualment desapareguda. Quan els policies van arribar a l'edifici, van trobar aquest manuscrit juntament amb un llapis i al terra es podia distingir la paraula "AJUDA" escrita amb sang ...

                                                                             Sergio Daraban (4t d'ESO)