LA PÈRDUA

L'insistent soroll d'algú picant a la porta em desperta de la meva migdiada diària. Obro els ulls, una mica desorientat, m'incorporo i m'assec al llit, tot pensant qui podria estar a la porta esperant-me, ja que, que jo recordi, no espero ningú. M'encamino a l'entrada tot fregant-me els ulls amb els les mans, encara una mica adormit, i obro la porta tranquil.lament. En veure qui hi ha, no em cal cap explicació, sé exactament el que em ve a dir i sé que no estic preparat per escoltar-ho.

Avui fa tot just un mes des que va venir aquell jove soldat. Era un noi alt i musculós que portava el cabell marró curt i , encara que maldava per mantenir les faccions inexpressives, se li notava una tristesa reflectida en els seus penetrants ulls grisos. Anava vestit amb el típic uniforme militar d'estampat de camuflatge amb diferents tonalitats de vers, duia botes negres i la gorra, que poc abans devia dur posada, la tenir ben agafada entre les mans. 

Encara tinc gravades al cap les poques però doloroses paraules que em va dir i que sense pietat s'introdueixen en els meus somnis, tot convertint-los en punyents malsons que m'arrabassen el son. Els records de tots els moments compartits amb ella em bombardegen mentre estic conscient, i em minven l'alegria i la felicitat que ella va aconseguir despertar en mi. Intento ser fort i no deixar-me endur per aquest fort sentiment de dolor, però no m'és gens fàcil i sovint aquest em sobrepassa sense poder evitar-ho. Els meus amics i familiars sempre són a casa per animar-me i intentar dissimular el gran forat que ella ha deixat tant a casa com a la meva vida, i els ho agraeixo, ja que tot sol no ho podria suportat.

Demà deurà fer un any que va morir al camp de batalla juntament amb tota la seva unitat, i avui era el dia previst per a la seva tornada i el dia que li demanaria que fos la meva esposa; però tot això ja ha quedat enrere, encara que el dolor de la seva absència encara és present. Sé que serà difícil refer-me del tot, però ho aconseguiré perquè ella vegi que sóc fort com ella ho va ser.

Andrea Egea, 4t d'ESO