La guerra m’aterra. No sé què fer. Ara no tinc el dret d’expressar-me. Si la guerra segueix, al final acabaré mort. Sento molt dolor. La bomba de Nagasaki ha matat a milions de persones.
Què faré?
El desconsol aquest no hi ha qui l’aturi. Els meus pares han mort i el meu germà s’ha perdut.
Què li haurà passat?
Els rius estan plens de sang i la bomba ho ha arrasat tot.
Tinc molta angoixa. El perill de la mort està just darrere meu i la impotència em guanya.
Per què han d’existir les desgràcies? Per què les guerres són així? Per què tenim tots aquests mals sentiments, por, impotència...?
La maldat d’aquesta guerra m’enfada tant, que tinc ganes de matar a tota aquella gent que causes totes aquestes desgràcies.
Les ferides són tan profundes i doloroses que és com si ja estigués mort. Estic molt desesperat.
Què faré? On aniré? Què em passarà?
L’horror i la por em maten. Tinc una fam terrible. Espero trobar alguna cosa per menjar, però aquest refugi em protegeix i em reconforta bastant.
Ara mateix tinc l’esperança de trobar el meu germà. Crec que la guerra no s’acabarà per ara.
En aquest mateix instant acaba de caure una bomba prop d’aquí. El soroll m’aterra.
La soledat és molta aquí. Has de tenir molt valor per sobreviure en una guerra i més en aquestes circumstàncies.
Han acabat de caure les bombes. Ara sortiré a buscar a algú. La catàstrofe que hi ha al costat em deixa desemparat. Espero que a tu no et passi res. Sort.
Gabriel Iurian 1r ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada