El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

divendres, 9 de maig del 2014

PETJADES SILENCIOSES


Era una nit fosca, els carrers freds de la ciutat es trobaven inundats de pluja, llàgrimes i sang, de por; d’inquietud i temor. Feia molt que el sol havia deixat d’aparèixer. Potser s’havia espantat en veure tals abominacions i havia fugit, o només, potser només, seguia apareixent cada dia però ningú ja no el podia veure.  Els crits no havien cessat, però, jo ja no els escoltava. Ningú els escoltava ja. Caminava a l’uníson com un cos sense ànima, buit, sense esperança ni escapada. Fa temps que vaig deixar d’escanejar rostres i cossos mentre caminava, buscant les respiracions irregulars, els moviments de parpelles, alguna cosa que em suggerís que la gent llençada al terra estava simulant estar inconscient. Fins ara totes les respiracions eren uniformes i totes les parpelles estaven quietes.


La cara em cremava pels talls superficials, però els meus ulls estaven secs. Aquestes morts nomes eren una altra càrrega que no era capaç de suportar. Feia molt que m’havia abandonat, que havia après a evadir-me d’aquest món. Ja no m’esperava ningú a casa.                       

Havia aconseguit escapar de la persecució dels nazis,; en canvi, no sabia si la meva família havia tingut la mateixa sort. El meu subconscient sabia que no podien seguir vius, però jo, simplement, no volia pensar-hi més. Durant aquest temps, la soledat havia sigut la meva companya i el meu coixí a les nits fredes al dur terra.                                                                         

El dia que estava esperant va arribar. Va ser una tarda plujosa, jo em trobava ajupit en un racó consumit per la gana i el cansament. Uns soldats es van apropar a mi, alçant violentament les seves armes. Possiblement les mateixes armes que van matar  milers de persones o fins i totes les mateixes que van amenaçar  la meva família. Seguidament van cridar unes paraules ja inaudibles per a mi i a continuació el fred metall en el clatell que anunciava la fi del sofriment, l’arribada de la llibertat i la tranquil·litat eterna.
                                                                                           
                                                                        Layla Zaoui El Aggari , 4t d’ESO


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada