El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

dilluns, 26 d’octubre de 2015

El segrest

Recordo aquell dia com si fos ahir, sentir que no saps res del que està passant , no tenir ni la més mínima idea de per què ho fan, et fa sentir impotència. Impotència en no poder gairebé ni  articular paraula perquè l’ossuda mà d’un vell home no t’ho permet. Por. Sentia com les cames em tremolaven, tant que temia que ells també ho notessin.

Amb prou feines podia escoltar què deien aquells homes; només vaig poder distingir-ne l’idioma, però no recordo res més del trajecte. Això sí, recordo detalladament com era el paratge on em tenien segrestada. Recordo el soroll que provocaven les gotes que queien del sostre en xocar contra terra. Recordo moltíssimes coses, que mai podré oblidar. Però només hi ha una cosa que no recordo; el seu rostre. Després de quinze anys, segueixo intentant recordar un sol tret que el pugui identificar, però els metges no em creuen, i mai em deixaran sortir d’aquí.

                                                                                 Noèlia López, 4t d'ESO


Cap comentari:

Publica un comentari