El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

diumenge, 25 d’octubre de 2015

Susanna

La Susanna s’apropà, temorosa i lenta, a l’intèrfon del seu pis. Una boira omplia els carrers d’Hospitalet d’una tristesa gairebé inevitable. La cansada noia va pressionar el botó molt breument, semblava que tingués por que el receptor s’enfurismés amb el so del timbre. Una veu molt ronca i greu va respondre:

-Qui és?- va dir mentre tossia.
-La Susanna.- digué la noia amb un fil molt prim de veu.

La porta es va obrir i ella va entrar, lentament, al replà d’aquell lúgubre pis. L’inquietant silenci que caracteritzava aquell indret es va veure trencat pel plor d’un nadó acabat de llevar. En arribar a la porta, la Susanna va sospirar i entrà a l’interior sense fer soroll. El seu marit era a la cuina, visiblement begut, estava repenjat a la tauleta que hi havia a la vora del refrigerador. Tot d’una va cridar:


-On cony eres?! Porto estona esperant-te!

La Susanna es va moure amb cura cap al marbre, sense atrevir-se a respondre. Aquell ordinari i malhumorat home la subjectà bruscament pel braç.


-Deixa’m en pau, Marc !- li suplicà la dona, mentre els seus ulls arrencaven a plorar. Va aconseguir fugir de la força d’aquell ésser, al qual abans estimava amb tota la seva ànima i va dirigir-se al menjador, on es trobava el seu fill. Desafortunadament , el nen petit havia viscut molt conflictes com aquells, però la Susanna va fer tot el possible perquè el que acabava de presenciar fos el darrer.

                                                       David Cobos, 1r Batxillerat

Cap comentari:

Publica un comentari