SÓC...

Monòleg de la vergonya:

"Ei! Que sóc aquí. Estava amagada. Us podeu imaginar qui sóc? Doncs bé, ho diré en veu baixeta així ningú m'escoltarà. Sí, sóc la vergonya.

M'agradaria començar comentant a les persones on em trobo. Bé, estic ubicat en aquests individus una mica insegurs de si mateixos, o bé aparec en moments donats quan algú és el centre d'atenció. Ara us preguntareu i que faig? Doncs ho explicaré amb una de les situacions en què més em trobo en els adolescents. Dilluns, primera hora, classe de català i toca una exposició oral davant de trenta-nou persones. Li ha tocat a un alumne que és més aviat insegur. 

Aquí manifesto la meva presència: el primer que faig és treure una bomba de pintura vermella que esclata a les galtes i això ve acompanyat d'una bomba de calor que recorre tot el cos. Una vegada aquest individu decideix parlar, premo el botó que posa 'bloquejar les paraules'; i és comença a bloquejar. Després decideix continuar amb la presència del meu cosí Nervi, però constantment vaig donant clics al botó, fins que la professora diu al següent de la llista. Una vegada seu em torno a amagar i em desperto quan el subjecte em reclama."

                                                                             Alba Semedo, 1r de Batxillerat, 2016-17