T'hi atreveixes?

La resposta és sí, creuaré cadascun dels inferns que m'allunyin de tu amb els peus descalços i els ulls tancats, però amb el nostre amor bullint a les mans. De vegades ho sembla, sembla que se'ns cau, com la lluna d'aquella nit, com la por amagada en la foscor, com les ganes de seguir aquest camí. Però tots dos sabem que no tot és el que sembla, que, com tu sempre dius, només tu i jo sabem el que tenim i, creu-me, si encara no ha caigut no ho farà, ni ara ni mai. I diguem què és amor si no aquesta magia que ens envolta. 

 Pregunta-li a la teva por si algun dia es fará més gran que tu i t'obligarà a deixar-ho estar. Pregunta-li a la meva pell per què tan sols sent els teus calfreds. I pregunta't, també, com hem arribat fins aquí. No sé quines formes tindrà la vida de fer adonar a la gent que necessiten a algú, però no trobo manera més cruel que fent tornar l'enyorança cada tarda a les nostres vides, com un estel que vola pel cel, ningú sap si per casualitat o bé per efecte del destí. Un destí en què crec plenament. Perquè sí, perquè crec en nosaltres i fins i tot en el foc que ens crema, deixant-nos bruts d'unes cendres que mai desapareixen. 

Crec en sentir, estimar i viure; en sentir-me estimada i viva; en viure sentint-te i estimant-te; en estimar-te, sentir-te i viure't. Jo m'atreveixo a negar-li cadascuna de les hipòtesis a la lògica, a continuar caminant, encara que només veiem una escletxa de llum bategant dins nostre. Jo m'atreveixo a tot si és amb tu. I tu, t'hi atreveixes?

                                                                                   Ariadna Rodríguez, 1r de batxillerat, 2016-17