Estava a l'hospital i escoltava com la meva dona em xiuxiuejava amb el nom de
Carles. Qui era aquest Carles? Per què em deia així? Aleshores vaig obrir els ulls i
quan ho vaig fer tot era de color blanc.
Em dic Joel i vaig conèixer la Maria l'any 1934 i poc després ja estàvem casats.
Malauradament, no portàvem ni dos anys junts quan em van cridar a files i vaig
haver de marxar, sense saber que ella estava embarassada.
Després de vuit mesos fora de casa, em van enviar a una batalla on vaig haver de
refugiar-me del foc enemic, fins que es va produir una gran explosió. El meu dolor
només va durar uns segons i tot va quedar d’un color blanc intens.
Quan la notícia de la meva mort va arribar a la Maria, la seva sorpresa va ser tan gran que va posar-se de part d’en Carles, el nostre fill.
Els sorolls de l'hospital em van fer obrir els ulls després de molt temps, tot continuava sent blanc, vaig intentar cridar per avisar de l'explosió, però només emva sortir un balbuceig. Vaig adonar-me’n que la llum blanca encegadora era el llum de l'habitació i que jo estava en braços de la Maria, que plorava mentre em mirava i parlava amb algú del meu enterrament.
Tots em deien Carles i quan vaig intentar cridar per segona vegada dient que era jo, en Joel, em van mirar i només em van somriure, més ben dit van somriure a en Carles.
Iraida Fontalba , 1r de Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada