Veure aquest paisatge m'omple de felicitat, no veure res més que arbres i més arbres em dona
tranquil·litat.
Allà és on em sento bé, en aquella petit penya-segat del meu poble ,on m'oblido de
les responsabilitats i només sento com el vent m'acaricia la cara.
El fet de no veure passar cotxes per les carreteres, el soroll de l'autobús, el xiulet
del tren, els nens cridant i corrent pel pas de vianants fa que em senti sola. La
diferència és que el meu sentiment de trobar-me sola no és trist, tot el contrari,
sentir-me sola per uns instants és el que m'aporta felicitat dels dies en què
necessito desconnectar. Aquella soledad és a vegades necessària per pensar
sense inconvenients, sense opinions exteriors i per respirar un aire no
contaminat.
Aquest penya-segat és la meva escapatòria
Paula Copoví, 1r Batx. Literatura Catalana (basat en el quadre de C.
Friedrich "El caminant sobre un mar de núvols"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada