AUTOSUPERAR-TE
El primer dia que vaig
aprendre a parlar català, del que es pot dir bé, va ser un dia
inoblidable en la memòria de la meva vida; ja quan vaig arribar a
Barcelona amb dos anys, al 2004, em va semblar impossible parlar o
aprendre aquella llengua. Em sonava a rus o xinès, sí, molt
estrany. Però voldria dir que aquest objectiu el vaig assolir
gràcies a la meva professora de parvulari, la senyora Montserrat
Puig Querol. Aquesta professora em citava les hores de pati per
ensenyar-me paraules en català, i jo n'hi ensenyava en àrab. Mai
oblidaré com em repetia sons i m'ensenyava les grafies catalanes.
També, de vegades, em feia repetir frases i expressions curtes, per
augmentar el meu vocabulari.
Recordo que una vegada em
va dir: Yassin, per poder aconseguir alguna cosa has
d'autosuperar-te. Jo només vaig fer que sí amb el cap i vaig
memoritzar la paraula: a-u-t-o-s-u-p-e-r-a-r-t-e. Passats uns mesos,
vaig preguntar-li el significat de la paraula que tant m'angoixava.
Llavors, em va dir: autosuperar-te, Yassin, és superar les dificultats que fan
d'obstacle a l'hora d'aconseguir un objectiu. Mai no ho oblidaré.
Per això voldria
donar-li les gràcies i salutacions per ajudar-me a
“autosuperar-me”. Gràcies Montse!
Yassin El Mail (2n ESO)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada