Un sac de sentiments

Segons diuen certes persones, els humans, els animals, els objectes, etc,  ens podem reencarnar. És veritat? No ho és? Això no se sap, i es difícil que mai se sàpiga per motius que posseeix la suposada reencarnació (no existeix record de l'anterior vida) . Però el que sí que m’agradaria explicar-vos ara és en què desitjaria reencarnar-me (si fos possible) i el per què.

Segons la meva opinió, voldria convertir-me en un coixí. Potser us preguntareu: -En un coixí, per què? Doncs per molts motius. Un d’ells és que sent un coixí pots viure molt profundament la vida del que dorm amb tu. T’assabentes de totes les seves emocions. T’abracen amb molta força, et somriuen per fascinants coses que succeeixen en les seves vides, no paren de pensar en histories d’amor.., i això també em faria feliç a mi.

Però aquestes emocions no sempre són tan esplèndides i brillants. Per tant, sovint hauria d’estar disposada a  aguantar els seus dies fluixos: vius tots els seus problemes, li serveixes de mocador aquelles nits que no pot parar de desprendre llàgrimes, i fins i tot, certes persones poden arribar a utilitzar-te com si fossis el seu malvat enemic, convertint-te en el sac dels cops. Contràriament al que podríeu pensar, aquells dies dolents em fan sentir útil de veritat.

Ho tinc ben decidit. Ni un gos, ni un gat, ni un ric ben plantat. Jo voldria ser coixí.

                                                                                     Marta Tapiolas (2n d'ESO)