El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

dissabte, 28 de maig de 2016

Les mans tremoloses

LES MANS TREMOLOSES.

Vaig despertar sobtadament de la meva fantasia amb un terrible buit a l’ànima. Les mans, encara tremoloses. Fred, l’aire lentament omplia l’estància; a l’horitzó, un cel gris m’evocava el passat llunyà. Vaig sentir certa nostàlgia.
Llavors, la meva cansada vista va travessar la cambra en un vertiginós moviment, cercant quelcom que no volia en realitat mirar. La tènue, iridescent llum que provenia d’aquell mirall va guiar la meva vella i derrotada ànima a enfrontar-se amb el meu reflex.

En la immensa obscuritat de la meva ment, l’encara indefinible idea, buida llavors de sentiment, em turmentava.  La sensació, suposadament eufòrica que hauria d’haver sentit, no se corresponia, ara, amb el que jo patia en aquell moment. El mirall em tornava una imatge que jo no volia reconèixer. No vaig gosar mirar-me al rostre. Encara no. La mateixa naturalesa humana que m’havia obnubilat en un primer moment es burlava, altre cop, de mi.
Oh, aquell mirall victorià, emmarcat de bronze, que jo tant havia anhelat.  El seu color, el metall preciós i el disseny incomparable, l’olor que desprenia, les seves dimensions… Em semblava perfecte. Incomptables disputes havia provocat, però ara veia que no era prou; només era un tros de vidre. No, la terrible realitat, ara tangible, evidenciava que jo no havia pres una decisió correcta. Aquell impuls freudià que vaig sentir abans es tornava ara cruel i desmesurat. El mal no es podia remeiar. Fes el que fes, el meu germà no tornaria a viure.
I les mans, encara em tremolaven.

                                                                             Rubén Martínez (1r de Batxillerat)

Cap comentari:

Publica un comentari