El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

dilluns, 9 de maig del 2016

Vida efímera

VIDA EFÍMERA

Bé, com que reencarnar-se en quelcom vivent pel que sembla ja és una cosa massa vista, se'm va assignar el títol de subjecte de proves, que molt amablement (vet aquí la ironia) em cediren els meus honorables superiors. He de suposar que es tractava d'una mena de càstig, perquè l'experiència no fou del tot enriquidora.

L'assumpte començà de la següent manera: foscor i més foscor, quan de sobte... PUM! Es va fer la llum.

En aquell precís moment vaig sentir com si algú m'hagués despullat, o alhora extirpat alguna part del meu nou cos, notablement esvelt però desconegut. A continuació em capgiraren, què carai feien amb mi? 

Vaig iniciar un ininterromput vòmit vermellós sobre un foli, el qual contenia una lletrota estranya, on no cessaven d'encastar-me. Fruit de l'avorriment, vaig decidir atendre als jeroglífics i la meva consciència s'esgarrifà. Allà hi podia veure aberracions que m'estaven matant sense estar exactament viu.

Paraules com "claçe", "prohivit" o "alchol" foren les últimes que vaig poder guaitar abans de defallir per una sobredosi d'errors ortogràfics.

Hi ha una cosa que tinc completament clara: peti qui peti, no penso tornar a ser mai més el bolígraf vermell de la professora de català!

                                                                                Judit Borràs (2n Batxillerat)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada