La senyora
Carrington i la senyora Crane estaven tranquil·lament assegudes parlant a casa
d’aquesta última. La primera dona li estava explicant a la seva amfitriona com
va ser la partida de bridge de casa l’ Àngela; bé, més bé estava criticant la
seva estada allà. La senyora Crane l’escoltava atentament mentre li donava la
raó i, de sobte, la conversa va canviar a un altre tema. Es van passar el que
restava de tarda parlant de temes varis, cosa que incloïa també criticar l’altra
gent, esdeveniments i festes.
Quan va començar a fer-se fosc, l’ esplèndid
marit de la senyora Carrington va anar a buscar-la a casa de la senyora Crane,
on havien passat la tarda, i se la va emportar a sopar a un fabulós i car
restaurant del centre de la ciutat. Per altra banda, la senyora Crane va agafar
un dels seus vestits de gala, es va arreglar i va anar cap a la festa que
celebrava el seu marit aquella nit. No li agradaven massa aquestes celebracions,
però ho havia de fer. Per donar suport al seu marit i no perdre la seva
estimada reputació.
Aquí us deixo una
de les meves versions sobre la vida de dues dones de l’alta societat del segle
XXI, plena de falsedats, mentides, hipocresia i luxes. Espero que us hagi
agradat i que en pugueu llegir una altra al següent número d’aquesta fantàstica
revista.
Andrea Egea 4.3 C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada