Les dues amigues van decidir traslladar la conversació al
jardí de la Sra. Crane. Aquest jardí era d’una extensió incalculable, com els
seus ingressos. Les flors elegants i acolorides es posaven en la immensa catifa
verda que il·luminava el jardí. Els arbres formaven un bosc de vermells i
taronges que atorgava a l’ambient una posta de sol infinita. Un riu en què es
reflectia tot allò que l’envoltava, amb un pont de pedra, completava aquest
harmoniós paisatge.
Juntes, van caminar i caminar durant molt de temps. Òbviament
els seus passos eren proporcionals a les conversacions sobre la Sra. Àngela ,
la Sra. Lowood o fins i tot les altres. Després que les amigues s’haguessin
separat, la Sra. Carrington va rebre una notícia sobre els nous llogaters de
Chatsworth Park: que estava convidada al ball que organitzava el senyor de la
casa. Poc després es va saber que la Sra. Crane també hi estava convidada i
aquest fet la va enfurrunyar extremadament, perquè no li queia tan bé com la
Sra. Crane pensava. Aquella arrogància que tenia i l’aire pendant amb què sempre anava submergida
la posava encara més nerviosa.
La Sra. Carrington, acompanyada del Sr. Carrington i les
dues filles, es va presentar al ball tal
com els llogaters de Chatsworth Park li havien demanat, amb
l’esperança de trobar algun cavaller per
a les seves filles. Allà hi eren en unaracó jugant al Loo, la Sra. Àngela, la Sra. Lowood i finalment la Sra. Crane.
La Sra. Carrington va deixar les seves filles ballant un Reel amb uns soldats del règim militar,
que també havien estat convidats, amb la supervisió del seu pare, mentre ella
es disposava a encaminar-se a la taula de les seves amigues. Encara que el
resultat la va sorprendre moltíssim, i és que , en aproximar-se a aquella taula, totes van callar de sobte
com si tinguessin alguna cosa que amagar. Però no només el seu misteri la va indignar,
a continuació totes es van aixecar dels seus seients i deixaren sola la Sra. Carrington.
Havia detectat que tots aquells comentaris que li va dedicar
a les senyores presents havien estat descoberts per la Sra. Crane. Ara es
trobava sola, perduda en els seus pensament. Ho havia fet malament, la Sra.
Crane era més llesta del que es pensava.
Layla Zaoui El Aggari 4.1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada