Continuació del conte de Dorothy Parker en forma dialogada.

- Mira que són superficials aquestes dones, jo a casa de l’Àngela tinc clar que no hi aniré més. Tu ets pots creure...tres hores parlant de la veïna, de roba, de la mare de la Sònia que s’ha engreixat, és que no puc amb elles. – va dir la Sra. Carrigton amb cara de pomes agres.

- I això és poc; recordo una vegada que vam anar a sopar a un petit restaurant del poble de molt bona qualitat- va intervenir la Sra. Crane.

- I què va passar? - va preguntar neguitosa.

- Bé, doncs, jo em vaig vestir normaleta per anar-hi i quan hi vaig arribar anaven totes amb vestits imponents, pentinats extravagants, tocadors als cabells... i nena em van fer canviar de roba.

- Que dius ara? No m’ho puc creure -va respondre la Sra. Carrignton al·lucinant amb el que li estava dient.

-  Sí,sí, de fet van tenir la cara de dir-me que m’havien dut una muda perquè sabien que aniria informal.

- Doncs, jo sóc tu i li dic quatre coses ben clares i me’n vaig, això sí, el vestit me’l quedo.

- Des d’aquell dia mai més he tornat a quedar amb elles. Mira que jo et vaig avisar de com eren.

- Ho sé Sra. Crane, però em semblaven amables i simpàtiques. Vaig pensar que estaria bé relacionar-me amb altres persones, i em sabia greu no acceptar la seva invitació a casa l’Àngela.

- Així ens adonem que les aparences enganyen -va dir la Sra. Crane.

- Tota la raó.

- Apa! Ens veiem demà, Sra. Carrignton.

- Adéu.

                                                                                                        Júlia Muñoz, 4t d'ESO C