Més enllà de la realitat que percebem a través dels nostres sentits, més enllà de la nostra quotidianitat, se'ns apareix la realitat oculta, amagada, dels nostres somnis, les nostres pors, les nostres esperances, soterrats en el més profund del nostre subconscient. Aquest text - excel.lentment escrit i suggeridor de diversos sentits, segons el meu parer- vol ser una petita mostra de l'exploració de les cavitats més pregones de l'ésser humà.
La
clau tenia forma d’ocell, encara que el mateix ocell em deia que una clau no
pot tenir forma d’ocell, perquè llavors no és una clau. El fred va matar
l’ocell, i el dolç soroll de les ones del mar em va fer voler anar fins a la
gelateria a peu de platja. Quan hi vaig arribar, un surfista em va advertir
dels preus exagerats que hi havia allà. Malgrat això, vaig comprar un pot de
salsa pagant amb la clau que no era una clau. La nit hivernal feia que els meus
peus descalços es cremessin al trepitjar la sorra, encara que a vegades entrava
a dins de les sabates, que estaven una mica trencades, i això era incòmode. Una
veu familiar em va cridar, i la sorra es va transformar en un terra de
cristalls.
Julio Schimbator, 1r Batx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada